Nota biogràfica
osep Alsina i Bofill nasqué a Palafrugell (Baix Empordà) el 21 de juny de 1904. EI 1927 es llicencià en medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona. Rebé la influència de Santiago Pi i Sunyer, Vicenç Carulla, Pere Nubiola, Joaquim Trias, Josep M. Bartrina i Jaume Peiry, però els seus mestres foren principalment Francesc Ferrer i Solervicens i Joan Codina i Altés. Col·laborà en la redacció del primer Diccionari de Medicina, dirigit per Manuel Corachan (1936). Més de mig segle més tard participà en una empresa similar, el Diccionari Enciclopèdic de Medicina, dirigit per Oriol Cassassas i publicat el 1990. EI 1974 l’ACMCB havia publicat el Vocabulari Mèdic i Alsina i Bofill en fou redactor. Del 1934 al 1939 fou professor adjunt de la Universitat Autònoma de Barcelona, instituïda el 1934. EI 1939 patí la depuració política a l’Ajuntament de Barcelona, a la Facultat de Medicina, a l’Hospital Clínic i al Col·legi de Metges de Barcelona, i es veié obligat a dedicar-se únicament a la medicina privada. Tanmateix, exercí la seva labor docent participant com a conferenciant convidat en cursos monogràfics, cicles de conferències o seminaris impartits a la universitat. EI 1945 entrà a formar part de l’equip mèdic de la Clínica Plató. EI 1962 participà en la represa d’activitats de la Societat Catalana de Biologia, entitat que presidí del 1963 al 1966. També presidí l’Institut d’Estudis Catalans (1974-1978) i l’ACMCB (1974-1978). Promogué la represa dels CMBLC amb la celebració, el 1976, del Desè Congrés, que tingué lloc a Perpinyà. EI 1982 li fou concedida la Creu de Sant Jordi i el 1987 rebé el primer premi Jordi Gol i Gurina, de l’ACMCB. Morí a Palafrugell el 27 d’agost de 1993.
Josep Alsina i Bofill. Imatges cedides per la Galeria de Científics Catalans (IEC-SCB).
