La Fundació Alsina i Bofill reprèn la tasca de l’Associació General de Metges de Llengua Catalana, entitat creada el 1913 a partir de la resolució presa en l’Assemblea del Primer Congrés de Metges de Llengua Catalana (Barcelona, 1913). L’esmentada Associació tenia com a finalitat «l’execució anyal o periòdica de les reunions científico-mèdiques».
El 1933, l’Associació amplià el seu nom, afegint-hi «i Biòlegs», ampliació que també quedà reflectida en el nom dels Congressos, que des d’aleshores foren «de Metges i Biòlegs». També se n’ampliaren els objectius que, segons els estatuts reformats eren: «(a) Elfoment de les ciències mèdiques i biològiques i l’ús de la llengua catalana en l’ensenyança, publicacions i pràctiques mèdiques en les terres d’idioma català. (b) L’enaltiment de la memòria dels metges i biòlegs catalans i llurs obres del temps passat i el foment de les relacions científiques entre els associats residents en el domini lingüístic i els de llengua catalana residents fora d’ell. […] (d) El foment de tots els interessos patris més o menys relacionats amb la medicina, la biologia i la higiene. (e) El foment i protecció de la investigació biològica.»
De l’any 1913 al 1936 hi hagueren nou Congressos. Els Congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana es tornaren a celebrar a partir del 1976 (Desè, a Perpinyà). L’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears (ACMCB) i la Societat Catalana de Biologia (SCB, filial de l’Institut d’Estudis Catalans), en absència de l’Associació General de Metges, desapareguda el 1939, foren les entitats promotores dels congressos Desè i Onzè. Durant la celebració dels següents, s’hi afegiren Acció Cultural del País Valencià (1985), la Societat Andorrana de Ciències (1988) i la Universitat de València (1994). Durant el Quinzè Congrés, hom prengué la decisió d’encomanar la constitució de la present Fundació.
